Ana Baltasar

No sé com afrontar un «Sobre mi» amb l'híbrid que habito. Tota biografia és una edició interessada dels fets; aquesta no anava a ser menys.

Des de petita he conviscut amb la sensació que triar una sola disciplina era una pèrdua de temps. Mentre estudiava Dret, entrenava tennis a nens i adults; mentre treballava com a jurista a l'administració pública, continuava trobant qualsevol excusa per pujar a un escenari. Entremig: ràdio, cinema, teatre, improvisació, dansa, cant i una necessitat persistent de mantenir-me activa en l'art (com si ser advocada urbanista no fos art).

A banda d'això, no em considero una persona passiva: corro per la muntanya, practico ioga, nedo, faig surf i segueixo jugant a tennis. En realitat, mai no he entès gaire bé on acaba una professió i on comença una manera d'estar al món.